Aquest projecte neix del residu digital. S'han recol·lectat arxius descartats, com fotografies no publicades i captures de pantalla procedents de l'ecosistema de la BAU, per sotmetre'ls a una doble operació: agafar l'error i aplicar-hi més error mitjançant el glitch i el databending.
El primer rastreig de la matèria es va dur a terme en grup amb la Júlia Arnal, la Irune Suñé i l'Abril Estellé. A partir d'aquí, el projecte es desenvolupa individualment sobre el residu recollit. L'objectiu és clar: revelar l'arquitectura que el sistema de producció actual s'esforça a mantenir invisible.
Es treballa exclusivament amb dades que, sota la lògica productivista, ja no serveixen per a res. Però precisament aquí, en aquest abandonament, hi rau la seva potència artística.
Lluny de buscar engagement, mètriques o viralitat, el projecte s'oposa frontalment a la lògica capitalista de l'optimització constant. Es tracta d'una pràctica de l'art per l'art: creació sense finalitat externa ni rendibilitat. És una indagació material sobre què significa trencar una imatge i què revela l'error sobre la falsa immaterialitat del món digital.