La metodologia emprada en aquest projecte es fonamenta en el databending com a pràctica artística, entenent-lo com una forma de manipulació deliberada de l'estructura interna de les imatges digitals. A diferència de l'aplicació de filtres predefinits o programari automàtic, es proposa una aproximació manual i reflexiva que situa el dissenyador com a executor directe.
Aquesta investigació parteix de la idea que el bit és matèria. No pas en un sentit físic estricte, sinó en el sentit que les dades digitals tenen una arquitectura que es pot tocar, manipular i trencar. Per dur a terme aquesta manipulació, s'ha optat per fer servir programari obsolet o dissenyat per a finalitats totalment alienes al tractament d'imatges.
L'execució s'ha articulat a través de l'ús de dues eines principals que interpreten la matèria digital de manera inesperada:
S'obre l'arxiu d'imatge com si fos un document de text. En desar-lo, el programa intenta "corregir" allò que interpreta com a salts de línia (els bytes 0x0D i 0x0A), quan en realitat està corrompent l'estructura binària de la imatge. L'error no és un accident, sinó una corrupció intencionada nascuda d'una eina que no comprèn la matèria que tracta.
S'importen les dades crues de les imatges com si fossin un senyal d'àudio. Aquesta interpretació errònia permet aplicar filtres de so (eco, inversió, compressió) directament sobre l'estructura visual de l'arxiu. El resultat és una materialitat on l'error fa aflorar la carn del codi.